ELS NENS SUPERDOTATS

Només un 2% de la població infantil iguala o supera el coeficient intel·lectual per a ser qualificat com a superdotat  i gairebé la meitat solen ser nens problemàtics amb baix rendiment acadèmic i en alguns casos, fracàs escolar.

Si no es detecta a temps pot passar que el nen se senti desmotivat i s'avorreixi al col·legi. A més, un problema afegit és, que el professorat no sol estar preparat per a identificar aquesta qualitat intel·lectual i no saben potenciar les seves capacitats.

Un nen superdotat és el terme usat per designar a aquelles persones que posseeixen aquesta característica que sobresurten en general en tot tipus d'intel·ligència, i presenten a més una alta creativitat i diversos trets de personalitat.

Les primeres investigacions científiques sobre la intel·ligència superdotada comencen en l'última dècada del segle XIX amb els estudis de l'anglès Francis Galton. La seva teoria es va basar en estudiar a les famílies de persones que destacaven en diverses esferes de la vida social per buscar pares o fills amb una alta capacitat intel·lectual que demostressin la seva tesi sobre l'herència de la intel·ligència.

Les conclusions de l'estudi diferenciaven un seguit de característiques que posseïen els superdotats:

- Presenten superioritat física i millor salut.

- Tenen gran curiositat i memòria i un ampli vocabulari. 

- En els tests de rendiment puntuen dos o tres anys per sobre de la població normal. 

- Llegeixen més i millor amb un marcat interès cap a la ciència, la història, les biografies, la poesia i el teatre.

- El seu nivell d'interessos és més elevat.

 També presenten un conjunt de problemes:

     - S'avorreixen fàcilment.

     - Poden arribar a amagar les seves capacitats per ser acceptats. 

     - No suporten la inactivitat.     

     - Generalment necessiten menys hores de son.

     - Poden arribar a cert aïllament amb els que l’envolten.

Conseqüentment, el desenvolupament intel·lectual i afectiu dels més capaços pot sofrir seriosament i convertir-se en un problema que inicialment no ho era. Molts superdotats arriben a fracassar a causa dels pocs estímuls externs que reben per una detecció molt endarrerida de la superdotació, i pot arribar al fracàs escolar en un petit percentatge d'aquest 2 per cent.

En conclusió el que viuen diàriament aquests alumnes a les seves escoles és que no reben l'estímul intel·lectual que necessiten, pel fet que els professors, per falta de formació i recursos, s'orienten a atendre a la majoria, ressentint els extrems : els alumnes amb problemes d'aprenentatge i aquells que adquireixen els coneixements a major velocitat. De veritat em de perdre aquest 2% per falta d’atenció? Hem d’apartar-los de la societat a llocs especialitzats? 

Aquí teniu un vídeo d'una nena anomenada Ena que es superdotada, mireu-lo és molt interessant!!